Marina Arbós Junyent
Periodista com a estil de vida, estudiant a la Pompeu. Estar callada no és el meu fort.
L'etern debat: s'ha de poder parlar de política sempre o, per contra, fer-ho només crea discòrdia? Durant el franquisme la censura va ser més que evident, no es podia parlar de res que anés en contra del règim en cap àmbit. Ni públic, ni privat. I aquesta idea encara té implicacions avui en dia. Amb la instauració de la democràcia, la grandiloqüent "llibertat d'expressió" es va apoderar dels discursos i, suposadament, ara tothom pot dir el què pensa. Tot i això, encara hi ha gent que considera que parlar de política és una eina de fragmentació. Per mi, parlar de política en diferents situacions de la vida quotidiana és positiu i, fins i tot, necessari. Tot el que ens envolta, absolutament tot, és polític. Des que ens llevem fins que anem a dormir estem sent éssers polítics. Agafar el tren i no el cotxe, és una decisió política. Comprar a una gran superfície o fer-ho al mercat del poble, també. I totes les relacions que tenim amb els altres, tres quarts del mateix. No parlar de política implica, d'entrada, donar per bo allò que se'ns ven des del poder. No qüestionar-ho, implica no donar espai al debat, a la crítica, a veure diferents punts de vista; però, sobretot, impedeix la possibilitat de teixir aliances amb el teu entorn, perquè no pots saber les inquietuds compartides. No parlar de política provoca no veure les opressions que poden patir altres persones, fomenta no alçar-se contra els qui les produeixen i contribueix a quedar-se a casa i a no mobilitzar-se per reivindicar allò que creiem injust. Aleshores, a qui beneficia la idea de no parlar de política? Doncs a l'statu quo, als qui manen. En un país com Catalunya, on el model polític és la democràcia representativa, interessa que la ciutadania només se senti interpel·lada cada quatre anys i, mentrestant, deixar fer a la classe dominant. Per tot això, com a societat, parlem-ne. Entre nosaltres, al bar, a la universitat, al metro o a casa i trenquem amb la idea que és un element de fractura per passar a entendre-la com una eina d'enriquiment i de creixement col·lectiu.
Correcció: Alba Expósito.
Comentarios