Laia López
Estudiant Educació Social a la UOC.
A finals dels setanta, a Alemanya es fa ressò de la història de la jove Christiane Felscherinow amb la publicació de la seva autobiografia, Wir Kinder vom Bahnhof Zoo – Los niños de la estación del Zoo en castellà, i la crua pel·lícula Yo, Christiane F, que van acabar sent autèntic material de culte.
La història de la Christiane transcorre al Berlín Oest, ciutat que estava pal·liant una doble catàstrofe. Per una banda, la guerra que no semblava haver acabat i, per l’altra, persones molt joves es trobaven en una situació greu de sobredosi d’heroïna, que en alguns casos acabava en la mort. Una dada a tenir en compte és que l’any 1975 es registra el nombre desolador de 500 mortes per sobreacumulació d'opiacis.
Com a via d’escapatòria i com a conseqüència de l’educació abusiva i negligent del nucli familiar de la Christiane, comença a experimentar amb analgèsics i haixix als dotze anys. Als tretze, continua el camí amb les drogues de disseny i l’acaba als catorze amb l’heroïna, fins al punt que per pagar-se les dosis, comença a prostituir-se a l’Estació del Zoo. L’exposició de vivències la catapulten a un status similar al d’estrella de rock: sopava amb Andy Warhol o compartia avió privat amb David Bowie.
Amb això, em pregunto: Què és el que fa que aquestes vides complexes ens enganxin? La història de l’alemanya em condueix a d’altres exemples ficticis, com la Cersei de Juego de Tronos o en Tony de Los Soprano. Aquests perfils capfiquen l’espectadora en un debat i en un judici de valors. El resultant és fascinació i glorificació col·lectiva.
En definitiva, l’èxit dels antiherois i antiheroïnes és el xafardeig, és així com l’escriptor i historiador israelià Yuval Noah Harari, ho exposa a Sàpiens: “Una segona distinció del llenguatge del sàpiens durant la revolució cognitiva fou l’habilitat de transmetre xafardeig[...] Fins i tot, avui dia, la majoria de la nostra comunicació és xafardeig, si definim xafardeig com parlar sobre altres persones [...], no es tracta necessàriament de comportaments secrets i no és necessàriament fals”.
Correcció: Alba Expósito.
Comments