Xavi Rodado Sánchez
Graduat en Enginyeria Aeroespacial. He format part del Cau i actualment sóc voluntari a la fundació Arrels i també col·laboro a Molins amb el Sàhara.
Malauradament, el futbol no s’ha lliurat de la dictadura del capitalisme i, com molts altres àmbits del nostre entorn, està sotmès a les seves dinàmiques, fet que ens han portat a viure situacions realment tristes.
Aquest sistema se sosté perquè funciona per a un nombre suficientment gran de persones, però mai les satisfarà totes, principalment, perquè no ho pretén. Amb la Superlliga Europea, aquesta circumstància es pot acabar traslladant al futbol. En una competició en qu 15 clubs gegants hi tenen la participació garantida i uns altres 5 anirien variant cada any segons mèrits esportius, es limitaria moltíssim la presència de clubs modestos a la màxima competició continental.
Crec que un dels aspectes més màgics del futbol és veure com equips que, a priori, no tenen potencial suficient per guanyar títols o batre rivals de molta més entitat, ho acaben aconseguint.
Amb aquesta competició, suposadament pretesa per augmentar l’espectacle, la realitat és que els clubs més rics del món rebrien uns ingressos astronòmics en concepte de drets televisius que faria encara més gran la diferència a nivell econòmic amb la resta.
Afortunadament, s’han vist reaccions protagonitzades fins i tot per aficionats de clubs integrants de la Superlliga que han estat realment emocionants. Com és el cas de simpatitzants del Chelsea, que van protestar al carrer lluint pancartes on es llegien missatges com “We want our cold nights in Stoke” (l’Stoke City és un club de la Premier League). És difícil transmetre millor en tan poques paraules el que, des del meu punt de vista, hauria de ser l’esperit d’aquest esport, basat en la tradició i el respecte.
Un dels arguments que més he sentit a favor d’aquest nou format de competició és el de “A ningú li interessa un Barça-Ferencvaros” seguit de “jo vull que cada setmana hi hagi un Barça-Liverpool o un Bayern-PSG”. Segurament els aficionats del Ferencvaros van viure amb molta il·lusió els enfrontaments amb el Barça i, és d’esperar, que vulguin seguir vivint nits de futbol com aquestes.
El tito Floren (il·lustríssim president del R. Madrid) assegura que la Superlliga és imprescindible per salvar el futbol de la ruïna. I jo em pregunto: quin futbol? El teu, el dels galàctics i els pelotazos, el dels títols robats i la manipulació periodística, oi? El futbol com a negoci, en definitiva, perquè les nits fredes a l'Stoke i la il·lusió dels més modestos a tu et són completament igual.
Correcció: Alba Expósito.
Commentaires