Borja Díaz Barea
Graduat en Dret i Màster d’Advocacia. Opositor.
Parlar de covid-19 és parlar dels innumerables efectes negatius que ha provocat en la nostra societat i entorn: morts, crisi econòmica, restriccions, entre d'altres conseqüències són elements que tenim molt presents en el nostre dia a dia, ja sigui perquè a les noticies no es parla de res més o perquè ens afecten directament. Alhora, aquests efectes directes que ha causat la pandèmia han estat detonants d’altres potser menys visibles per al conjunt de la societat però que s’han de tenir en compte d’igual manera. Un exemple d’aquests és l’augment de la contaminació al medi rural, problemàtica en què posarem el focus a continuació.
Fa gairebé un any, quan el confinament domiciliari agonitzava, les possibilitats d’oci es reduïen dràsticament al nostre entorn més immediat i, en el cas de Molins de Rei, aquest oci passava per Collserola i la Rierada. I és que, d’un dia per l’altre, la quantitat de persones que passejaven, corrien o pedalejaven per la nostra petita muntanya es va multiplicar. Aquest fet va provocar que l’escena de trobar-se brossa com ara ampolles, bosses de plàstic o mascaretes, sí, mascaretes, en aquest entorn es convertís en més habitual que mai. Per això, i gràcies a l’oportunitat que em dona La Capsa Molinenca de denunciar aquest fet, animo a tothom que visiti el Salt d’Aigua, la Masia de Santa Creu D’Olorda, l’Ermita de la Salut o qualsevol emplaçament de Collserola i col·labori en mantenir-la neta (duent una petita motxilla per recollir, per exemple, aquells residus que trobem al camí) i evidentment a no embrutar-la.
Al cap i a la fi, es tracta d’un espai que compartim tots, però que no ens pertany, i si volem continuar gaudint-hi hem de respectar-lo i cuidar-lo, ja que mai sabem quan tornarem a necessitar que Collserola sigui el flotador salvavides que va ser ara fa un any, quan tots ens ofegàvem tancats a casa.
Correcció: Alba Expósito.
Comments