top of page

Consciència del desastre



Paula Ferrer Jiménez

Estudiant d’últim curs de ciències ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona, membre del grup teatre amateur Teatre Quinze Arcades

 

La preocupació mediambiental creixent, arran del concepte canvi climàtic, és un tema de pes important dins del ventall d'inquietuds personals i governamentals.


La paraula medi ambient pren una base molt més àmplia d'allò que la gran majoria de persones poden pensar. Com a estudiant de ciències ambientals ho he viscut en primera persona i ara m’adono de la veracitat de la següent afirmació: “No es poden buscar solucions a problemes ambientals si no es té en compte el triangle social-econòmic-mediambiental”. És cert, no es poden trobar solucions ni proposar alternatives si no hi ha un suport social i un pressupost assolible. El problema rau en la presa de decisions per a la millora ambiental i sanitària (no oblidem que medi ambient i salut són amigues i van de bracet!). La identificació d’una problemàtica ambiental i/o de salut obté el mateix diagnòstic: si no hi ha actuacions de prevenció, només es detecten quan la cosa ja està molt fotuda.


Només per citar alguns exemples, quantes vegades hem caminat per boscos i hem trobat deixalles per avorrir? Quantes tones de plàstics ens retorna el mar a les platges cada dia? Quants projectes de construcció en zona urbanitzable i no-urbanitzable s’han dut a terme malmetent espai natural, perquè molts cops es prioritza el benefici econòmic? Això és tenir poca consciència del desastre.


La degradació del medi ambient és una realitat que cal frenar si el que volem és romandre com a espècie al planeta i continuar fent vida amb la «normalitat» que coneixíem. La covid-19 ens ha donat una lliçó de vida; tal com apunten diversos estudis, un dels motius desencadenants de la malaltia és el canvi climàtic.


Salvar el medi ambient és una tasca molt global que abraça l’acció de molts actors diferents. Tanmateix, s’ha de començar a treballar des de l’educació escolar i familiar, a més, hi ha d'haver una major voluntat política i ciutadana. Les decisions polítiques es prenen quan es detecta una problemàtica significativa a l’esfera pública i, aquest «soroll», aquestes noves propostes són el que ens toca fer si volem aconseguir polítiques més sostenibles. Cal prendre consciència i actuar perquè el desastre no acabi d’arribar del tot i puguem posar-hi solució. Sinó, el problema serà irreversible. S’ha de treballar en l’àmbit local per aconseguir una solució a escala global.


Correcció: Alba Expósito.

Comentários


bottom of page