Roser Català Sabaté
Natura, artesania i escola. En diferent ordre segons la temporada.
L’artesania (del llatí artisanus –art amb les mans-) és un acte que posa en relleu el nostre poder de crear. Les diferents tècniques (agrícola, contemporània, reciclatge, tradicional...) s’han preservat i perfeccionat, generació rere generació, donant un valor únic a cada producte del sector: alimentació, mobiliari, decoració, com a tants d'altres.
Construir de manera respectuosa amb l’entorn ens fa més autosuficients i dignes. A qui no li agrada cultivar el seu romaní, fer una llibreta grapant quatre fulls o arreglar les cadires del menjador? Aquests moments de satisfacció personal ens demostren la naturalitat de l’acte. Totes portem una artesana dins nostre.
Després de la globalització, el lliure mercat i la campanya del DIY (Do it Yourself), el valor dels productes artesanals ha baixat estrepitosament, fins al punt de corrompre el mateix sistema. Moltes persones que provenen de tradició artesana, actualment, necessiten complementar-ho amb una altra feina.
Està clar, que, el consum artesà no pot competir amb el mercat ràpid i eficaç que ofereix l’economia neoliberal. La idea, disseny, fabricació, conservació, distribució... (i tota la burocràcia que implica legalitzar) el converteix en un procés lent, que no pot rivalitzar amb “tenir el món a l’abast en un sol click”. Però, per què tanta molèstia en ofegar un sistema obsolet? Potser perquè, quan l’artesania desaparegui, no morirà sola. Amb ella, enterrarem uns valors, un context de mercat, una manera de pensar, de produir i de consumir. Amb ella enterrarem una arma contra el capitalisme.
A Catalunya, durant els darrers anys, s’ha intentat dignificar el sector. Podem trobar oferta d’alguns productes artesanals i de proximitat. Molts d’ells, sobretot els articles alimentaris, provenen de vincles i xarxes de cooperació, que promouen un mercat de compravenda més just i sostenible.
Consumir artesania no vol dir només comprar productes artesanals. També implica pensar en la proximitat, reaprofitar, donar forma de nou, reflexionar sobre el valor, cuidar allò que tenim, parlar dels paranys del sistema, pensar en la treballadora, l’esforç, la necessitat del producte, entre d'altres.
Avui en dia, consumir artesania s’ha convertit en un petit acte de revolució.
Correcció: Alba Expósito.
Comments