Ania Posada Moreno
Actriu, estudiant d’Interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona i de Comunicació a la UOC
Al llarg dels últims anys han anat sortint a les notícies diferents casos d’assetjament sexual i abús verbal a un gran nombre de centres educatius de Catalunya, i les escoles de teatre i interpretació no han estat una excepció. Els culpables d’aquest tipus de violència, la qual tenim tan normalitzada, són els rols de poder.
Les aules són un espai on els professors i els alumnes es troben per fer cadascun la seva funció: els professors, ensenyar, i els alumnes, aprendre. A les aules, igual que a la resta d’espais que habitem en el nostre dia a dia, ja sigui la feina, els grups d’amics o la família, hi ha rols de poder, persones que manen a la resta, per imposició o per decisió conjunta. Els rols de poder en si no són negatius, ja que ajuden a organitzar un grup i treure’n el màxim partit; el que és negatiu és abusar-ne.
El teatre és una disciplina que treballa directament amb les emocions, un espai on la vulnerabilitat està a flor de pell i és molt fàcil caure en manipulacions. Així mateix, la gran competència, pressió i, sobretot, precarietat, que patim les actrius per poder treballar del nostre ofici, fa que estiguem disposats a gairebé tot per tal de fer-ho. Quan una persona té tantes ganes de treballar del que li agrada – ja no parlo ni de triomfar en el sector – és molt fàcil que caigui en les trampes d’una persona que li està oferint tot el que està buscant.
Què podem fer per evitar-ho? No n’hi ha prou amb condemnar-ho cada cop que un cas surt a la llum, ni amb comentar-ho un parell de poc amb la gent del nostre voltant i als dos dies oblidar que això ha passat i segueix passant cada dia. Per evitar que l’abús de poder a les aules segueixi existint, hem d’educar tothom, totes les generacions, no només els joves, perquè es tracta d’un problema estructural i per abolir-lo cal un canvi de pensament. Hem d’educar, educar i educar. No hi ha més.
Correcció: Alba Expósito
Σχόλια