David Lloberas Lafuente
Geògraf. Fent política, estudiant el territori i a les estones lliures m’agrada fer fotos.
Els humans posem nom a tot. A través d’aquesta capacitat, cada poble ha anat identificant allò que l’envolta, no només per entendre el món com a individus, sinó per compartir-lo amb la resta. Així doncs, cada llengua amaga una visió particular del món. Per arribar a entendre un poble, sempre és millor fer-ho coneixent la seva parla. El vocabulari i la gramàtica que les llengües posen al nostre servei solen estar lligades a la nostra relació amb medi natural, tot i que també hi queda palesa la manera de relacionar-nos entre nosaltres, com a humans, en un moment concret.
Per tant, com que, siguem on siguem i visquem quan visquem, no hi ha res que ens envolti més que el territori, a la força, hem hagut de dividir-lo i posar-li nom per poder-ne parlar. Els topònims, com a expressió lingüística del lloc on passen les coses, són el reflex d’una època i, per tant, constitueixen un patrimoni històric important de preservar. En aquest sentit, que la nostra vila es digui Molins de Rei no és casualitat, ni tampoc motiu de vergonya, simplement reflecteix el seu origen medieval.
La inspiració dels topònims en l’entorn és constant. Precisament, al Baix Llobregat trobem casos lligats a l’entorn boscós, i en què encara queden restes de l’ús de l’article salat, tot i que fa segles que està en desús per aquí. Per exemple: Sant Joan Despí (del pi), Sant Just Desvern (del vern); o al Montserratí, Sant Esteve Sesrovires (de les rovires*). Pau Vila, quan va haver d’inventar-se la nostra comarca durant el 1932 a la Ponència de Divisió Territorial de Catalunya, va fer servir el riu com a nom aglutinador per la vall baixa que constituïa aquesta nova divisió administrativa.
D’aquesta manera, la toponímia, com a patrimoni que és, té la capacitat de fer recordar i fer-nos conscients dels nostres orígens. Per tant, es tracta d’un impediment més en l’agenda uniformitzadora de molts estats europeus. Els Països Catalans no en som l'excepció, i com hem vist al llarg dels anys a moltes d’altres nacions, amb més o menys esforços segons l’època, molts topònims s’han castellanitzat o afrancesat. Malgrat haver revertit aquesta tendència al Principat, tot sovint s’han acabat assimilant els noms modificats quan es tracta d’altres territoris, és per això que encoratjo a fer servir sempre els topònims genuïns: Eivissa, Elx, Perpinyà, Vall de Roures, Maó, Alacant, Xixona; ah, sí, i País Valencià!
*rovira: roureda.
Correcció: Alba Expósito
Comments