María Zamora Barranquero
Estudiant d'arqueologia a la Universitat de Barcelona.
Acceptem-ho. El passat no té cabuda en el nostre dia a dia, o almenys, això és el que ens fan creure amb frases com: “Centra't en el present” o aquella famosa locució llatina “CARPE DIEM”, tan llunyana en el temps, tot i que encara vigent.
La gran majoria de nosaltres no reflexiona sobre el passat, o simplement, no dedica ni tan sols un parell de minuts a qüestionar-se per què ha deixat d'interessar-nos una cosa tan essencial i humana com és la raó per què vivim d'una manera determinada i no d'una altra. Recordar no és una pèrdua de temps, ni conservar aquest record tampoc hauria de ser-ho. Tanmateix, la realitat sembla que és una mica més complexa i menys idíl·lica quan es tracta de la conservació del patrimoni.
En el cas de la localitat de Molins de Rei, en destaquen dues edificacions medievals, totes dues datades del segle XI. Estan catalogades com a Béns d'Interès Cultural, una de les categories més destacades de protecció i preservació en què es pot classificar un bé, en aquest cas, immoble. Malgrat això, es troben en un estat de conservació pèssim; parlem de l'ermita de Sant Pere de Romaní i del castell de Castellciuró, però, malauradament, no són casos particulars, ni molt menys aïllats.
Estem davant de situacions de deixadesa, en què innombrables vegades actuen com a denominador comú factors com la gestió negligent per part de les institucions, que barrejada amb episodis de vandalisme i la manca de mitjans i recursos, sobretot econòmics, que acceleren el procés de la destrucció patrimonial i de la memòria històrica col·lectiva, en la qual també resideix la local o particular, aquella gran oblidada per tots.
En definitiva, com a societat, hauríem de replantejar-nos el perjudici que ens infligim en restar-li importància al manteniment de les fonts històriques i arqueològiques, les quals, són el retrat més fidedigne del passat i el camí recorregut que ens fa comprendre el present.
Correcció: Alba Expósito.
Comments