top of page

La presència de l’educació sexual com a eina de desenvolupament als centres educatius



Mariona Pina Herrero

Estudiant de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

 

L’Organització Mundial de la Salut fa anys que recomana als països la formulació d’unes polítiques i el disseny de programes respecte a la salut i els drets sexuals i reproductius dels adolescents i els infants. Segons un informe publicat per l’OMS el 2019, els adolescents “necessiten adquirir coneixements i desenvolupar aptituds que els permetin prendre decisions ben formulades sobre les seves vides, aprendre a evitar problemes i a abordar-los quan es presenten, i saber on es pot sol·licitar ajuda en cas necessari”.


No obstant i la demanda de l’OMS d’aquestes noves directrius, Espanya en els últims anys ha tingut un augment en la incidència de casos de malalties de transmissió sexual. Entre 2013 i 2017 s’ha incrementat més d’un 25% la transmissió de sífilis, gonorrea i clamídia. En el cas de la clamídia, aquesta afecta principalment als joves d’entre 15 i 24 anys.


I és que l’actual panorama de l’educació sexual a les escoles catalanes segueix sent molt limitat i els programes presentats públicament acullen un nombre molt reduït de centres educatius. En el cas del programa Escoles per la igualtat i la diversitat, impulsat des de l’Ajuntament de Barcelona, hi participen només 45 centres de més de 350 que hi ha a la ciutat.


“Les persones som éssers sexuals”. Així ho explica Anna Salvia, psicòloga especialista en salut sexual i reproductiva. L’experta creu necessària una bona educació sexual perquè assegura que “des de l’inici de la vida l’infant està modelant, inconscientment, la seva sexualitat a partir de l’educació i la cultura que l’envolta”.


D’altra banda, altres professionals, com l’antropòloga Helena Llorens, critiquen que parlar d’educació sexual com s’està assimilant ara és entendre-la “només parlant de sexe i les seves malalties, des de la por”. L’Helena comprèn aquest vessant educatiu com una “eina de transformació social si el tractament es fa des de la perspectiva de les emocions, els sentiments, el propi cos, l’autoestima”, d’entre altres aspectes.


En la mateixa línia, Mireia Cebrián, tallerista del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats, esmenta com l‘actual paradigma “s’alimenta d’una mirada adultocentrista carregada de prejudicis vers la sexualitat adolescent i que entén la sexualitat infantil com a absent”.


Conceptes com l’autoestima, l’autoconeixement i la consciència corporal, entre d’altres, són qüestions que cal treballar per aconseguir una societat lliure de violències.


Correcció: Alba Expósito



Comments


bottom of page